La vida amb majúscules

La Vida em convida a estar present, aquí i ara, amb els esdeveniments que es van succeint. La presència conscient i acceptant es fa del tot imprescindible per tenir una Vida Plena.

La Vida és dinàmica, energètica, mai s’atura… Els humans estem al seu servei, al servei de la Gran Vida, aquella que es transmet d’una generació a la següent de manera ininterrompuda. Cadascú de nosaltres rep la Vida com un regal i, des del naixement, es vincula a aquelles persones que s’ocupen d’ella i asseguren la seva supervivència. Aquest vincle és del tot necessari i s’expressa a través dels afectes. Gràcies a aquests vincles anem teixint una xarxa familiar i social que ens dóna contenció i ens permet tenir cura de les nostres petites vides.

La Gran Vida tot sovint s’escapa al nostre control i ens porta un flux d’esdeveniments a través dels quals anem transitant i edificant el nostre itinerari vital i personal. En aquest caminar vaig definint la meva identitat i vaig deixant les meves petjades. Tot sovint la Vida em convida a explorar nous territoris, a decidir si deixo endarrere algunes possessions del passat per atrevir-me a entomar els nous reptes del present. Aquest “deixar anar” forma part de les regles de la Vida, em pot provocar certa inseguretat, però caminar lleuger d’equipatge em dóna més flexibilitat, més possibilitats de moviment, em permet aixecar el vol amb més facilitat i continuar evolucionant en el meu creixement personal.

Els humans necessitem de les relacions i els vincles que ens arrelen i ens donen seguretat, ens ajuden a
sostenir-nos a la Vida. Aprenem a cuidar-los en la proximitat i també en la distància, i a vegades ens toca deixar-los anar… aleshores transitem un dol, la tristesa ens visita i sentim el buit que queda en el nostre interior. Tots nosaltres estem de pas a la Vida, ens quedem durant un temps, fem un recorregut més o menys llarg fins que la Mort ens ve a visitar i se’ns enduu, o s’enduu a algun familiar o ésser estimat. D’una manera o una altra la Mort ens convida a desprendre’ns, a lliurar les nostres pertinences, a deixar anar als nostres éssers estimats, a entregar-nos a allò desconegut i misteriós…

Desprendre’m m’allibera, alimenta la Vida i em fa disponible per a la transformació..

Vida i Mort formen part d’un continuum, d’un engranatge perfecte, d’un reciclatge ecològic, d’un fluir universal…